Els portaveus
d'infermeria d'hospitals i ambulatoris han reiterat la seva
disponibilitat per assumir noves funcions en l'atenció als
pacients. El punt més delicat de la reivindicació que
plantegen és la possibilitat de receptar medicaments per a
símptomes coneguts i freqüents. Som davant d'una proposta
que es pot acceptar si es respecta el principi doctrinal que
qui diagnostica és, sempre, el metge. En aquesta tasca, de la
qual es deriven responsabilitats si hi ha errors o
complicacions no previstes, el doctor no pot ser substituït
per una infermera, de l'experiència de la qual no dubta ningú.
En canvi, l'aportació que s'ofereix pot reduir la pressió als
especialistes i millorar el conjunt de l'assistència sanitària
si s'estableixen protocols clars entre metges i infermeres
perquè siguin aquestes les que realitzin el seguiment de
determinats diagnòstics prèviament realitzats. En casos de
diarrea i febre, amb alguns anticonceptius o davant dolors
crònics, es podria deixar al personal d'infermeria la
vigilància rutinària i la capacitat de prescripció amb
plantejaments molt concrets. Aquest model seria viable i s'ha
d'explorar sense prejudicis.
Noticia publicada a la
pàgina 4 de l'edició de 24/2/2006 de El Periódico - edició
impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en
format PDF
.gif){kind=small}